Un programa d'investigació destinat a evitar la desaparició de la raça Serrana Terol, caracteritzada com una de les més antigues de la península ibèrica i una important font de diversitat genètica, ha aconseguit ja els seus primers èxits. Fruit d'aquesta tasca han nascut quatre vedells de la raça Serrana Terol procedents de la transferència d'embrions congelats a receptores de la raça Parda de Muntanya. La transferència es va fer per comprovar la viabilitat dels embrions després de la congelació durant un any a -180 º C, i per tal d'augmentar l'efectiu viu de la població.
Vaca serrana de Teruel
A Aragó es realitza des de l'any 2001 un programa d'investigació, finançat per l'Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA), destinat a evitar la desaparició de la raça Serrana Terol, caracteritzada ja com una de les més antigues de la península ibèrica i una important font de diversitat genètica. Fruit d'aquesta tasca han nascut recentment 4 vedells de la raça Serrana Terol, procedents de la transferència d'embrions congelats a receptores de la raça Parda de Muntanya. La transferència es va realitzar per comprovar la viabilitat dels embrions després de la congelació durant un any a -180 º C, i per tal d'augmentar l'efectiu viu de la població. El Centre de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (CITA), adscrit al Departament de Ciència Tecnologia i Universitat, coordina aquest projecte amb la Dra Abina Sanz, de la unitat de Tecnologia de la Producció Animal, al capdavant. Es treballa juntament amb el Centre de Transferència Agroalimentària d'Aragó i la Facultat de Veterinària de Saragossa . Actualment es compta ja amb la caracterització morfogenètica i zootècnica de la raça, i s'ha establert l'estàndard racial, així com el primer Banc amb ADN de Serrana de Terol, i la seva diferenciació genètica amb les races bovines Serrana Negra, avileña-Negra Ibèrica, Pajuna i Albera.
La inseminació artificial ha jugat un paper important en el
millorament de races pel que fa a la productivitat i s’utilitza
de forma generalitzada en els països més desenvolupats per
diverses raons:
S’evita el contacte directe entre animals i la transmissió de
distintes malalties infeccioses i s’aprofiten al màxim els
animals de cria de primera qualitat.
En aquest mètode, el semen del brau s’obté a través d’una
vagina artificial i després s’introdueix en l’òrgan sexual
de la vaca, directament a l’interior de l’úter.
Per a la conservació de l’esperma a llarg termini, es congela en un complicat procés a -196ºC, la qual cosa permet
obtenir entre 25.000 i 50.000 dosis de cada bou, per a la
inseminació.
Amb la inseminació artificial també s’evita el trasllat dels
sementals d’unes regions a altres ja que els pot ocasionar
problemes d’adaptació, ser atacats per malalties etc.
El problema que presenta és que condueix a la disminució
d’animals de cria, sobretot de braus. També es redueixen
les variacions i la garantia de poblacions sanes. Avui en
dia, per exemple hi ha sementals que tenen 10.000
descendents.
Si la tendència continua així, pocs braus sementals per una
gran població de vaques, cada vedell d’un determinat país
o regió estarà emparentat amb tota la resta, amb els resultats
negatius de poca diversitat que això suposa.
Al moment de néixer els vedells i les vedelles prenen el
calostre (líquid groguenc secretat per la glàndula mamària
abans del part i després del part) de la vaca, durant tres dies.
Aquest líquid es treu, bé manualment o amb la màquina, de
la glàndula mamària de la vaca, per evitar que els vedells i
les vedelles li mamin directament. Posteriorment beuen la
llet de la mare i mengen pinso especial per animals lactants.
Ja en edat adulta les vaques mengen diversitat d’aliments
segons l’edat, la seva producció de llet, el període d’embaràs
i segons l’estacionalitat de les plantes.
Així, podríem parlar de menjar verd com alfals, farratges,
sorgo i menjar sec com palla, pinso, alfals sec, cereals, farina,
soja, llavor de cotó i menjar ensitjat.
A la sitja es guarda el menjar verd com blat de moro, alfals,
sorgo, que després es premsat amb un tractor per treure l’aire
que hi ha entre el menjar. Quan està ben pitjat, per evitar que
es banyi i que tengui contacte amb l’aire, es tapa amb plàstics
que se subjecten amb rodes o bales de palla. En aquestes
condicions es produeixen unes fermentacions anaeròbiques
q u e a f a v o r e i x e n l a c o n s e r v a c i ó i f a n e l me n j a r mé s
assimilable.
Aquest és un recurs utilitzat sobretot en l’hivern, quan no hi
ha tant de menjar verd al camp.
A més per augmentar la producció lletera s’afegeixen
minerals com carbonat sòdic, fosfat bicarbònic,...
Fem referència, evidentment, a l’alimentació d’animals
estabulats en explotacions ramaderes dedicades a la
producció lletera, encara que en altres circumstàncies
l’aparell digestiu d’aquests animals i dels remugants en
general, permet obtenir proteïnes a partir de deixalles
vegetals, com restes de cafè, escorça d’arbres, papers de
diari... Per això, el seu aparell digestiu és ben diferent al
nostre, sobretot el seu estómac.
Quan menja, la vaca, s’empassa el menjar sense mastegar i
va a parar a la seva gran panxa, que té uns 100 litres de
cabuda. Amb la panxa tan gran pot emmagatzemar molt
menjar en poc temps, això ho poden fer tots els remugants i
és una estratègia que els que viuen en estat salvatge utilitzen
per no estar exposats tant de temps als seus depredadors.
Perquè el menjar vagi baixant per l’esòfag la vaca el va
ensalivant molt (poden produir fins a 200 litres de saliva
diària), una vegada dins la panxa una gran quantitat de bacteris
comencen a fer fermentar els sucres del menjar i a podrir la
cel·lulosa de les fibres. De la panxa passa al segon estómac,
el reticle, d’on torna a la boca si no està ben trossejat. Una
vegada el menjar està ben mastegat podrà passar del reticle al
llibret, el tercer estòmac, on l'aigua és absorbida; d’aquí passa
al quall, el quart estómac, on es fa la digestió de l’aliment
amb l’ajuda del ferment i de l’àcid que conté. Després passarà
als budells, uns 50 metres, on s’acabarà de realitzar l’absorció
de l’aliment.
0
