martes, 28 de junio de 2011

Alimentacio d'una vaca

Al moment de néixer els vedells i les vedelles prenen el

calostre (líquid groguenc secretat per la glàndula mamària
abans del part i després del part) de la vaca, durant tres dies.
Aquest líquid es treu, bé manualment o amb la màquina, de
la glàndula mamària de la vaca, per evitar que els vedells i
les vedelles li mamin directament. Posteriorment beuen la
llet de la mare i mengen pinso especial per animals lactants.
Ja en edat adulta les vaques mengen diversitat d’aliments
segons l’edat, la seva producció de llet, el període d’embaràs
i segons l’estacionalitat de les plantes.
Així, podríem parlar de menjar verd com alfals, farratges,
sorgo i menjar sec com palla, pinso, alfals sec, cereals, farina,
soja, llavor de cotó i menjar ensitjat.
A la sitja es guarda el menjar verd com blat de moro, alfals,
sorgo, que després es premsat amb un tractor per treure l’aire
que hi ha entre el menjar. Quan està ben pitjat, per evitar que
es banyi i que tengui contacte amb l’aire, es tapa amb plàstics
que se subjecten amb rodes o bales de palla. En aquestes
condicions es produeixen unes fermentacions anaeròbiques
q u e   a f a v o r e i x e n   l a   c o n s e r v a c i ó   i   f a n   e l  me n j a r  mé s
assimilable.
Aquest és un recurs utilitzat sobretot en l’hivern, quan no hi
ha tant de menjar verd al camp.







A més per augmentar la producció lletera s’afegeixen
minerals com carbonat sòdic, fosfat bicarbònic,...
Fem referència, evidentment, a l’alimentació d’animals
estabulats en explotacions ramaderes dedicades a la

producció lletera, encara que en altres circumstàncies
l’aparell digestiu d’aquests animals i dels remugants en
general, permet obtenir proteïnes a partir de deixalles
vegetals, com restes de cafè, escorça d’arbres, papers de
diari... Per això, el seu aparell digestiu és ben diferent al
nostre, sobretot el seu estómac.
Quan menja, la vaca, s’empassa el menjar sense mastegar i
va a parar a la seva gran panxa, que té uns 100 litres de
cabuda.  Amb la panxa tan gran pot emmagatzemar molt
menjar en poc temps, això ho poden fer tots els remugants i
és una estratègia que els que viuen en estat salvatge utilitzen
per no estar exposats tant de temps als seus depredadors.
Perquè el menjar vagi baixant per l’esòfag la vaca el va
ensalivant molt (poden produir fins a 200 litres de saliva
diària), una vegada dins la panxa una gran quantitat de bacteris
comencen a fer fermentar els sucres del menjar i a podrir la
cel·lulosa de les fibres. De la panxa passa al segon estómac,
el reticle, d’on torna a la boca si no està ben trossejat. Una
vegada el menjar està ben mastegat podrà passar del reticle al
llibret, el tercer estòmac, on l'aigua és absorbida; d’aquí passa
al quall, el quart estómac, on es fa la digestió de l’aliment
amb l’ajuda del ferment i de l’àcid que conté. Després passarà
als budells, uns 50 metres, on s’acabarà de realitzar l’absorció
de l’aliment.



























































0







No hay comentarios:

Publicar un comentario