La vaca que ningu li feia cas i esta casi extingida. La vaca pallaressa.

Aquesta minoritària població, del Pirineu lleidatà, és l'exemple més típic de raça en "estat relíquia" que existeix a Catalunya. La instauració, de forma apremiant, d'un programa de Recuperació, és objectiu principal i ineludible per a salvaguardar aquest patrimoni genètic d'indubtable interès històric i cultural. Els aproximadament 20 individus que resten, representen els darrers vestigis de les ancestrals vaques d'aquestes comarques, les quals es varen anar encreuant, a principis de s. XX, amb boví lleter importat de Suïssa (Bruna Alpina), donant lloc a través d'encreuaments repetits i selecció cap a caràcters de tipus càrnic a l'actual població que coneixem amb el nom de “Bruna dels Pirineus”, la qual es troba àmpliament estesa en la zona i representa, en l'actualitat, el 80% de les vaques d'aptitud càrnia que hi ha a Catalunya.

Morfològicament i productivament és molt semblant a la Bruna. El principal tret diferencial amb respecte aquesta és la coloració uniformement blanca de la capa. Encara que en els seus orígens fou, lògicament, de triple aptitud, avui dia se la destina a la producció de carn ecològica, criant-se en règim extensiu durant tot l'any degut a la seva gran rusticitat i adaptació al medi.