La inseminació

La inseminació artificial ha jugat un paper important en el
millorament de races pel que fa a la productivitat i s’utilitza
de forma generalitzada en els països més desenvolupats per
diverses raons:
S’evita el contacte directe entre animals i la transmissió de
distintes malalties infeccioses i s’aprofiten al màxim els 

animals de cria de primera qualitat.
En aquest mètode, el semen del brau s’obté a través d’una
vagina artificial i després s’introdueix en l’òrgan sexual
de la vaca, directament a l’interior de l’úter.
Per a la conservació de l’esperma a llarg termini, es congela en un complicat procés a -196ºC, la qual cosa permet
obtenir entre 25.000 i 50.000 dosis de cada bou, per a la
inseminació.
Amb la inseminació artificial també s’evita el trasllat dels
sementals d’unes regions a altres ja que els pot ocasionar
problemes d’adaptació, ser atacats per malalties etc.
El problema que presenta és que condueix a la disminució
d’animals de cria, sobretot de braus. També es redueixen
les variacions i la garantia de poblacions sanes. Avui en
dia, per exemple hi ha sementals que tenen 10.000
descendents.
Si la tendència continua així, pocs braus sementals per una
gran població de vaques, cada vedell d’un determinat país
o regió estarà emparentat amb tota la resta, amb els resultats
negatius de poca diversitat que això suposa.