La raça Bruna dels Pirineus és una població bovina del Tronc Alpí, de pelatge bru, rústega i amb una gran capacitat de pasturatge. Inicialment fou una vaca de triple aptitud: carn, llet i treball, passant posteriorment a especialitzar-se cap a la producció de carn en el seu hàbitat natural i en règim extensiu. Actualment, a Catalunya, representa quasi el 80% de les vaques d'aptitud càrnia.
L’origen d’aquesta raça el podem situar en les comarques pirinenques de Lleida (Val d’Aran, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Alta Ribagorça), a partir de la fusió de bovins autòctons amb la vaca Suïssa (Bruna Alpina) importada a través de la Val d’Aran a finals del segle XIX.
La Bruna és una raça adaptada plenament al seu medi. La seva rusticitat li dóna la capacitat per a pujar a les pastures d’alta muntanya –els ports- durant l’estiu, acompanyada normalment per la seva cria. Molts individus de la raça també passen l’hivern a la intempèrie.
Encara que la ramaderia de boví no va ser una activitat predominant al Pirineu lleidatà durant el segle XIX, la crisi del conreu de la vinya, produïda per l’aparició de la fil•loxera, ho canviaria tot de forma molt notable. Els bovins autòctons de les comarques pirinenques lleidatanes (l’extingida vaca Catalana, la Pallaresa i algun ecotip de l’actual Pirinenca) començaren a ser encreuats amb boví lleter, importat de Suïssa (Bruna Alpina) i entrat per la Val d’Aran, per així cercar una possible alternativa econòmica al tradicional conreu de la vinya.
Les primeres fonts escrites que parlen d’importacions de vaques suïsses daten del 1922, però es tenen evidències que al voltant del 1880 es van fer les primeres importacions; el 1881 es va instal•lar una fàbrica de mantega a Gorguja (Llívia), que obligà a la importació de vaques especialitzades en la producció lletera, entre elles la Suïssa; deu anys abans ja s’importaven per Santander.
Estudis morfològics realitzats en un total de vint races espanyoles, situarien a la població Bruna com a integrant de l’anomenat “tronc roig convex turdetà”, conjuntament amb altres races com ara la Pirinenca, la Palmera (Illes Canàries) o la Rubia Gallega. Aquest tronc turdetà, originari de Mesopotàmia i Àsia Menor, fou introduït a Àfrica i Europa via Egipte i estret de Gibraltar.
La raça Bruna dels Pirineus es troba a les comarques pirinenques i prepirinenques de Catalunya: el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, la Val d’Aran, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà-Lluçanès, el Solsonès i el Ripollès.
Estudis realitzats amb marcadors genètics, amb individus procedents de totes les comarques abans esmentades, confirmen la gran uniformitat genètica mostrada per la raça. Les anàlisis permeten inferir les vies migratòries originàries d’aquests animals, des de les valls muntanyoses dels Pirineus cap a les comarques prepirinenques, amb una clara tendència migratòria NO-SE. El cens aproximat és d’uns 30.000 animals, encara que la xifra es redueix bastant si considerem únicament els animals amb un elevat grau de puresa racial.
Característiques Generals |
La raça Bruna dels Pirineus pertany al Tronc Alpí. Els seus integrants tenen el pelatge bru i són de proporcions harmòniques, eumètriques i amb tendència longilínia. És molt rústega, amb bona capacitat de pasturatge i de precocitat mitjana. Animals de llarga vida productiva, fàcil maneig, elevada fertilitat i bona facilitat al part. En el seu hàbitat natural s’exploten per a la producció càrnia en règim extensiu. L'alçada mitjana a la creu és d'uns 130 cm; essent el pes viu dels mascles d’uns 600 a 650 kg i el de les femelles d’uns 550 a 600 kg.
| Característiques Regionals |
Cap: De proporcions mitjanes i proporcionada. Front ample i pla. Mandíbula forta i ben dibuixada. Orelles de mida grossa amb molts pèls blanquinosos a la part interna. Perfil recte, podent-se acceptar perfils lleugerament còncaus. Morro ample i net, àmplies narius. Ulls grans i vius, mai enfonsats. Banyes en forma de lira baixa, de secció rodona, de color blanquinós i amb punta negra.
Coll: Recte i de llargada mitjana en les femelles. Més curt i lleugerament convex a la línia superior en els mascles. En ambdós sexes el coll ha d’ésser marcat; amb una papada no exagerada.
Tronc: Harmònic, pit ample i profund, amb costelles planes, amples i ben arquejades. Ventre ben desenvolupat, llarg i profund. Creu poc elevada, poc marcada i ampla. Línia dorsal uniformement recta. Lloms rectes i amples, moderadament llargs. Gropa ben desenvolupada i horitzontal. Cua d’inserció ben marcada i naixement en línia amb la gropa; descriu un arc suau, sense introduir-se en isquiums. En els mascles, l’arc lleugerament més aixecat. Testicles ben desenvolupats i braguer de volum mitjà i ben implantat. Mugrons de mida mitjana i implantació ampla. Són admissibles quarterons davanters lleugerament més desenvolupats que els posteriors.
Extremitats: De longitud mitjana i fortes. Ossos, lligaments i articulacions ben definits. Diàmetres ossis de tipus mitjà. Amb musculatura ben desenvolupada i perfils convexes. Cuixes ben descendides. Aploms rectes frontalment i equilibradament angulats a la visió lateral. Travadors mitjans i correctament angulats. Peülles rodones i tancades, fortes i simètriques. Unglots uniformement pigmentats, d’intensitat variable.
Capa: De color bru, amb diferents tonalitats uniformes. Presenta degradacions cromàtiques a nivell dels ulls i morro, aixella, braguer, baix ventre, cara interna de les extremitats i periné. En la línia dorsal és freqüent un llistó degradat, més marcat en els mascles. Pell rosada o bruna, de tonalitat més clara que la capa; gruixuda, elàstica i mòbil. Pèl fi i espès, de llargada uniforme. Borló de la cua més fosc que la capa. Mucoses rosades i musell negre.
| Característiques Penalitzables i/o Desqualificables |
Animal bast i poc equilibrat. Excessivament petit. Cap gran. Coll amb “cop de destral” molt marcat. Caràcter “cul-gros” a les femelles. Sistema mamari molt caigut i/o tubular. Extremitats curtes, bastes i rectes. Pell blanca, negra o amb taques. Capa amb coloracions diferents al bru, tacades o atigrades. Pèl llarg i ondulat; tupés. Llistó negre a la línia dorsal. Musell rosat i mucoses negres
Importància i Extensió |
• Cens aproximat: 30.000 vaques de més de 2 anys. • Zona d'origen: Pirineu Català (remot en Suïssa). • Zona d'expansió: Pirineu i Pre-Pirineu de Catalunya.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario