Vaca Menorquina

És un representant clar del tronc boví roig convex de l’àrea mediterrània, que ha anat deixant constància de la seva presència per tots els països que envolten aquesta mar i tal volta amb més incidència a les illes. Durant molts d’anys fou la raça majoritària o dominant a l’Illa de Menorca, amb una clara tendència dirigida a la producció de llet i el formatge com a producte final. A l’actualitat, com passa amb altres races de les illes, malgrat la seva presència mil·lenària contrastada, el bestiar boví de raça menorquina és un grup molt reduït d’animals, que encara podem gaudir gràcies a l’esforç continuat d’una família d’aquesta Illa. Tothom coincideix en que la presència del bestiar boví a Menorca és, com a mínim, de l’època dels talaiots, hipòtesi que concorda amb la teoria migratòria del boví roig convex del sud peninsular, seguint el mateix camí que la cultura del vas campaniforme. Molt probablement els seu antecedent directe fou la raça Marinera estesa abans pel litoral català i llevantí i avui ja desapareguda, el que motiva que la raça menorquina, com passa també amb les altres races de boví de les illes mediterrànies, sigui una autèntica relíquia a conservar, atès a més el matís diferencial de la seva aptitud productiva. És una raça rústica, forta, tranquil·la i amb gran instint maternal. La seva grandària és mitjana i les seves proporcions allargades. La seva conformació corporal s'assembla al biotipus de doble producció (llet i carn). Els animals són majoritàriament sulls i el seu color és roig, amb variacions d’intensitat que van des de el ros clar al roig fosc. El pes mitjà de les vaques adultes és d'uns 500 quilos i 900 quilos el dels mascles. El cap és de perfil subconvex i relativament curt. Sense banyes, hi destaca el front amb tupè. El morro és ample, els ulls oblics, i les orelles grosses, parcialment caigudes i amb abundant pilositat interna. El coll és de longitud mitjana, moderadament musculat i proveït d'una lleugera barballera. El cos és profund i el ventre ample. La línia dorso-lumbar és recta i la gropa és ampla i angulosa amb un naixement alt de la coa, que és llarga i amb un floc de pèl a l'extrem. Les extremitats són de longitud mitjana a llarga i els aploms, correctes. Els potons són amples i forts. El braguer, ben implantat, és abundant i ben irrigat, i disposa d'uns quarterons harmònics i de pell fina, més be propis de races d'aptitud lletera. El pèl és fi i curt i la pell és gruixada, amb les mucoses rosades, tot i que s'accepta en les femelles el color pissarra. El pelatge és generalment roig, que pot variar des de ros clar a castany fosc. La raça disposa d'una Associació de Criadors y de llibre genealògic, publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears en data 15 d’abril de 2000, i que, a setembre de 2002 té registrats 466 animals, que pertanyen a 26 socis. És una de las races europees més estudiades genèticament, figurant la primera en capacitat de producció de k-casseina. Malgrat tenir aquesta gran aptitud formatgera, actualment la seva principal producció és la de carn, restant només dos "llocs" productors de aquest excel·lent formatge que es comercialitza a petits comerços tenint merescuda fama per el seu característic sabor i la seva gran qualitat . Degut a les exigències tradicionals de maneig dels animals, l'època dels parts es concentra entre els mesos de setembre i novembre i la temporada de munyir dura fins el mes de juny, que té a la pagesia la fita tradicional de la festa de Sant Joan, com a límit per aquesta activitat. Les tanques, molt abundants a Menorca, són el complement ideal per la rotació de les pastures, fonament de l’alimentació d’aquests animals, i que per la  seva rusticitat aprofiten al màxim.