Vaca Albera
Història
Les formes de pastoralisme pròpies de l'Albera es veuen ja citades l'any 1148 en un document on s'atorguen els drets de pastura de la casa reial catalana als monjos de Vallbona, el territori dels quals s'estenia per les dues vessants de la serra de l'Albera. Fins a l'any 1868 no es fa esment d'una raça pròpia de vaques a l'Albera, però la seva descripció no es va fer fins a mitjans del segle passat.
Distribució geogràfica
Aquesta raça "en franca regressió" es situa al Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, situat al nord-est de l'Alt Empordà, formant part dels municipis de la Jonquera, Espolla i Rabós d'Empordà. Els exemplars que resten actualment pertanyen a una única explotació ramadera del terme municipal d'Espolla.
Descripció de la raça
La vaca de l'Albera viu en casi total llibertat i basa la seva alimentació en la vegetació dels boscos i prats que té al seu abast, amb especial predilecció pels fruits i brots tendres del faig (per això també s'anomena fagina), en certs moments de l'any es fa una aportació d'aliment suplementari.
És una raça forta i resistent, d'aptitud càrnia no gaire rellevant, molt ben adaptada al fred de l'hivern, àgil i de petita estatura, que li permet desplaçar-se per terrenys molt accidentats. Aquesta adaptació permet que sigui útil en neteja de boscos i prevenció d'incendis.
El cap té un aspecte massís i allargat, els ulls són prominents i la regió facial és allargada. El morro acostuma a ser pigmentat en negre o orlat en clar. Les banyes són majoritàriament en mitja lluna o en ganxo curt, de mida discreta, blanques amb puntes negres i generalment serrades en els adults. El coll és llarg i aplanat.
El tronc és aplanat, estret i profund, amb la creu destacada i partida. El dors i el llom són escassament musculats i amb tendència a l'ensellat. El ventre és voluminós i la gropa presenta un perfil horitzontal. El borló de la cua és abundant. El sistema mamari és rudimentari, recobert de pèl fi i llarg.
Les extremitats són fortes, amb articulacions ben definides.
El pèl és abundant, amb gran varietat cromàtica, des del negre al ros, amb descoloriment gradual de les zones inferiors del tronc, del llistó, orelles, base cornial i serrell. La producció de vedells és molt pobra, parint una cria cada dos anys, a la muntanya, sense presència del pastor.
Situació actual
El cens actual d'animals de la raça (excloent-ne els que hi ha de creuats a l'explotació) supera lleugerament els 200, entre exemplars joves i adults; per tant, es tracta d'una raça que cal conservar i fomentar per la seva importància en el manteniment del patrimoni genètic de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario