Vaca Alberesa negra

Criada en estat semisalvatge, en el Parc Natural del Massís de l’Albera, a cavall de l’Alt Empordà i el Vallespir, és troba el reduït nombre d’exemplars d’aquesta petita raça bovina. Hi ha dues varietats de la mateixa, l’anomenada Fagina i la Negra, i entre les dues no arriben actualment als 300 individus, encara que predominen més els animals fagins que no pas els negres. Rústega i primitiva, molt resistent al fred però força sensible a la calor, s’alimenta tot l’any, en pastoreig extensiu, de la vegetació existent a la zona, sobretot dels fruits i brots tendres del faig, del qual pren el seu nom la varietat Fagina, coneguda a la Catalunya Nord com a “Massanaise”, topònim derivat del riu Massana. El seu caràcter és esquerp i poc manejable, ja que el contacte que té amb l’home és mínim. Aquest es produeix un cop l’any, en l’esquellada, on es recullen tots els animals amb la finalitat principal de recuperar i retirar els vedells per a l’engreix. Pel que respecta a la morfologia, i en el conjunt de tota la població, el grau de variabilitat és bastant elevat, principalment a causa dels diferents encreuaments amb races d’aptitud càrnia. L’Alberesa fou descrita per primera vegada l’any 1957 per Lluís Mascort, que publica la primera tesi doctoral sobre aquestes vaques. No obstant, el francès Durand, l’any 1868, ja citava l’existència d’una raça originària de la Serra de l’Albera. Es troba lògicament en perill d’extinció, i així consta en el banc de dades de la FAO (DAD-IS, Roma).Es tracta d'un animal fort, rústic i poc corpulent, amb un pes inferior a la mitjana de l'espècie i poca alçada, uns 122 cm d'alçada a la creu en les vaques i 130 en els toros, la línia dorsolumbar enfonsada i una línia marronosa al seu llarg. El pit és estret i profund, i solen tenir molta papada. El sistema mamari és poc desenvolupat. El pes mitjà és de 275 quilos en les vaques i 350 en els toros. El morro sol ser pigmentat en negre i orlat, mentre les banyes són blanques amb les puntes negres, aplanades i en forma de mitja lluna, tot i que a vegades s'enlairen. El pelatge presenta una gran varietat, que pot anar des del negre Al llarg de la serra de l'Albera, entre l'Empordà i el Vallespir, molt adaptada a la geografia muntanyenca on viu, resistent al fred i sensible a les altes temperatures, s'alimenta principalment del fruit del faig.mat fins el ros clar, passant per tota la gama intermitja.