Asturiana de les valls
La RAÇA ASTURIANA DE LES VALLS proporciona canals de gran qualitat, amb una baixa producció de greix i un alt rendiment.
És una vaca molt utilitzada a la cruïlla industrial amb un altre tipus de vaques, sense presentar cap dificultat. Per exemple Frisona Bruna Alpina, etc.
Els vedells creuats neixen sense cap dificultat, ja que els toros-culonas asturians proporcionen una qualitat EXTRAORDINÀRIA, per la qual cosa tenen una gran demanda.
LA ASTURIANA DE LES VALLS és una raça autòctona espanyola, que pari sense dificultat i es cria fonamentalment en el suroccidente asturià.
Per la nostra experiència en la venda d'aquest tipus de bestiar per a altres províncies, és una vaca que es S'ADAPTA a tot tipus de terreny de les diferents províncies espanyoles. Suporta altes i baixes temperatures sense presentar cap problema.
| PREUS ORIENTATIUS DE LES VAQUES. | |||||||||||||||
|
| PREUS ORIENTATIUS DELS SEMENTALS. | |||||||||||||||
|
| PREUS ORIENTATIUS DE LES campana. | |||||||||||||||
|
|
Asturiana de la Montanya
La Asturiana de la Montaña o Casina
es una raza bovina autóctona asturiana,
perteneciente al tronco castaño cantábrico. Se explota en régimen extensivo para
producción de carne, principalmente en
la zona oriental del Principado de
Asturias; aunque también hay rebaños
estables en otras comunidades autónomas como Castilla-León, País Vasco,
Cantabria y Extremadura. Se aprovecha
por su rusticidad y capacidad de adaptación, así como por su gran docilidad y
capacidad de cría. Esta raza se integrada
desde tiempos inmemoriales en el paisaje y ecosistema asturianos, cumpliendo
una importante función de conservación
del medio y contribuyendo en gran medida a la fijación de población en áreas de
montaña. Figura en el Catálogo Oficial de
Razas del Ministerio de Agricultura (R.D.
1682/97) como raza de protección oficial.
Se trataba originariamente de una raza
de triple aptitud, pero con una clara
orientación mantequera dada su producción de leche rica en grasa, empleada en
la elaboración de manteca y de diversos
quesos de la zona (Casín, Beyos,
Gamonedo, etc.).
En 1986 se constituye la Asociación
Española de Criadores de Ganado
Vacuno Selecto de la Raza Asturiana de la
Montaña, (ASEAMO) de ámbito nacional.
Cuenta con unos 600 socios, en su
mayoría ganaderos de Asturias
Apariencia: Compacta. En las hembras, la alzada a la
cruz es de 125-130 centímetros, el perímetro torácico de
160-170 centímetros y el peso vivo de 400-500 kilogramos. En los machos estas medidas son, respectivamente,
de 140-145 centímetros, 190-200 centímetros y 600-700
kilogramos.
Capa: Castaña, con distintas variaciones de tonalidad,
de las denominadas guindas o cerezas a las denominadas
mariellas. Presenta degradaciones blanco-cremosas alrededor del hocico y ojos, en axilas, bragadas, mamas,
parte interna de muslos y periné. Intensificaciones del
color, hasta pelos negros, en el borde de las orejas y,
menos acentuadas, en el borde de la papada. En los
machos las intensificaciones de color son más acentuadas. Los extremos, hocico, pitones, rodetes coronarios,
pezuñas, borlón de la cola y cúpula escrotal en machos
son negros, así como los párpados y las pestañas. Las
mucosas de la nariz, bucolinguales y ano-vulvares son
negras o pizarrosas.
Cabeza: Pequeña, proporcionalmente más larga en
las hembras que en los machos, de perfil subcóncavo o
recto, con protuberancia occipital destacada. Frente
ancha con gran separación entre las órbitas oculares.
Morro ancho y grueso. La parte central del borde inferior
del morro presenta una coloración blanquecina, coincidente con otra igual del labio inferior.
Ojos: Grandes con largas pestañas negras. Suelen
presentar una ojera de pelos negros que rodea la zona
blanquecina de alrededor de los ojos.
Orejas: Pequeñas, ovoides, con abundante pelo, siendo frecuente la presencia de largos mechones denominados bedilles. Los bordes de las orejas son negros.
Encornadura: Abundante. Los cuernos nacen en la
línea de prolongación de la nuca, más cortos y anchos en
los machos, horizontales en la base y dirigidos después
hacia delante y arriba. Es normal que en las vacas, con la
edad, la punta del cuerno tornee hacia atrás y hacia afuera. Pala blanca y pitón negro.
Cuello: Corto y robusto, con papada destacada y discontinua.
Morrillo: Discreto en los machos.
Tórax: Profundo, arqueado y espacioso (gran capacidad torácica).
Vientre: Profundo, ancho y bien proporcionado.
Dorso-Lomo ligeramente ensillado, con cierta inclinación
ascendente hacia la palomilla (sacro).
Grupa: Proporcionalmente es muy ancha y ligeramente inclinada. La elevación del sacro da lugar a inclinación de atrás a adelante.
Cola: El nacimiento de la cola es frecuentemente en
cayado. Abundante borlón.
Extremidades: Cortas y muy potentes, carnosas en su
parte superior, de radios esqueléticos destacadamente
finos, con pezuñas pequeñas, redondas y duras. Los cascos suelen estar perfilados en su parte superior por un
ribete de pelos negros.
Ubre: De buen desarrollo y gran calidad, con pezones
bien implantados.
Cachena Són vaques de mida petita, que fins fa uns anys eren molt abundants a l'extrem sud-occidental de la província d'Ourense. Són animals molt rústics, amb bons caràcters maternals i facilitat de parts que els fa idonis per a la seva cria en extensiu en zones pobres d'alta muntanya. Encara que els tenir-vos arriben poc pes en comparació amb altres races produeixen una carn d'alta qualitat. | ||||||
El inordre rebre per part de la conselleria d'Agricultura, Gandeiría i política Agroalimentària, a principis de l'any 99 un lot compost per quatre vaques i un semental de raça Cachena. El inordre participa com a col.laborador en el programa de recuperació i conservació de les races bovines autòctones en perill d'extinció. Aquest lot es troba albergat a la Finca Vilamarina, propietat de la excelentísima Deputación Provincial de Ourense, es mantenen en règim extensiu, per poder comprovar els rendiments d'aquest animal. En un futur es pensa tenir un ramat més gran i així poder cedir a ramaders d'aquesta comunitat animals d'aquesta  Morucha És un bòvid autòcton espanyol d'aptitud càrnia que s'explota en règim extensiu i que té els seus ancestres en el Tronc-Ibèric, pel que són de mucoses fosques. Encara que la morucha deu el seu nom al color negre de la seva capa, originàriament mal tenyida, era la predominant en un principi, avui la cárdena i en menor mesura la capa negra uniforme. Alguns autors consideren dues varietats de raça: "Morucha varietat cárdena" i "Morucha varietat negra" a aquesta diferenciaciación ha contribuït la seva explotació de forma separada i sense barrejar-se durant generacions, no en va recentment ha estat catalogada pel Comitè de Races d'Espanya la varietat negra com raça de protecció especial donat el seu reduït cens. Es tracta d'una raça maternal, portadora d'un enorme cabal genètic, de gran vivesa i vistositat, formant part del paisatge per la seva gran integració en el medi. La raça morucha es posa al capdavant d'aquelles races que rendeixen més pes viu anual de vedells amb relació al pes viu de les vaques. Catalogada dins de la classificació de races del MAPA com a races autòctones de foment. Bòvid caracteritzat per la seva vivesa i rusticitat. Explotat en règim extensiu, repoblant els terrenys d'alzinars i rouredes del secà de tot Espanya.CARACTERÍSTIQUES DE LA RAÇA Morucha: MORFOLÒGIQUES 1 - CAP: Proporcions mitjanes, perfil recte, front ample, cara descarnada, morro ample, mucoses fosques. 2 - TRONC : Massís i harmònic, de creu ampla poc destacada, i ben unida al coll i esquena.Dors horitzontal, ample, desenvolupat i ben musculat. 3 - TÒRAX: Profund i regularment arquejat. Ventre proporcionat, amb marcada tendència del seu perfil inferior al paral.lelisme amb el dors. 4 - EXTREMITATS: Alçada mitjana, esquelet fi, articulacions netes i precises, aploms correctes. 5 - COLOR DE LA CAPA: Hi ha dues varietats de capa: negra i cárdena .REPRODUCTIVA 1. Elevat instint maternal. 2. Bons índexs de fertilitat. 3. Molt fecunda, aproximadament del 95%. 4. 99% de parts viables. 5. Gran longevitat: es reprodueixen fins 14-16 anys de mitjana. 6. Aptitud galactógena intermèdia. 7. En llibertat, mitjançant munta natural. 8. Un semental atén a 50 femelles. 9. Les cubricions comencen a partir de desembre, per aconseguir així una uniformitat relativa de pariciones. 10. Els parts comencen aproximadament al mes de setembre. 11. Amb un interval entre parts de 385 dies, aconseguint així un vedell / vaca / any. PRODUCTIVES - Pes mitjà de les femelles al naixement: 32.7Kg. - Pes mitjà dels mascles al naixement: 35.7 Kg - Pes deslletament 7 mesos: 240 Kg-Índex de conversió: 4.7 Kg - Rendiment canal europea: 53.5% - Pes viu mitjà al sacrifici 12 mesos: 480 Kg - Edat més freqüent al sacrifici: 12-14 mesos. - Pes canal mitjà: 270 Kg - % carn de primera: 42.25%. -% De sèu: 7.39%. - Reposició en engreixador: 1.45%. - Índex de reposició de femelles pures: 10%. - Pes dels mascles adults: 850-900 Kg - Pes de les femelles adultes: 500-530 Kg .  | ||||||
No hay comentarios:
Publicar un comentario